Aquest dematí ha tingut lloc l'acte central de campanya del partit liderat per Josep Anglada. Al inici s’han mostrat un vídeo a la sala, en el qual s’hi feia un recull de les imatges més emblemàtiques de Plataforma per Catalunya i en concret de la figura de Josep Anglada. Al final d’aquest, s’ha mostrat a les pantalles un missatge clar i contundent: “El 28 de novembre si tú no col·labores, ells es queden”, referint-se als immigrants que habiten a Catalunya, tema que ha obtingut un especial protagonisme al llarg de tot el míting, i al voltant del qual giren quasi bé tots els discursos.
El primer en parlar ha estat August Armengol, vicepresident de Plataforma per Catalunya, el qual ha demanat un acte de reflexió pel que fa a les properes eleccions, ja que segons Armengol, el 28 Catalunya s'hi juga molt. Ha augurat la caiguda del tripartit i la del pròpi partit del PSC, al qual ha qualificat de nefast. Però segons Armengol, el més important el pròxim 28 de novembre serà sens dubte, l’'entrada de Josep Anglada al Parlament de Catalunya.
Amb un discurs directe i clar, Armengol ha demanat el vot massiu per a aquesta formació política i seguidament, ha exposat moltes de les deficiències que ha deixat el govern del tripartit, com ara el fet que la Generalitat estigui absolutament arruïnada, circumstància que s'ha estat intentant pal·liar darrerament amb l'emisió de bons pel valor de 2.000 milions d'euros. El vicepresident ha afirmat que quan el tripartit va prendre el poder ara fa 4 anys, va trobar un dèficit de 10.000 milions d'euros, i que durant aquesta legislatura aquest valor ha crescut fins als 40.000 milions d'euros. D'aquesta manera, Armengol ha criticat la mala gestió econòmica que s'ha fet de la Generalitat, basada en el "despilfarro i un model econòmic equivocat, fonamentat en l’especulació, la immigració massiva i la mà d'obra barata". Economia, que segons Armengol només enriqueix a uns en detriment dels altres, i provoca la desparició de les classes mitges. Ha defensat que el model que ells proposen és una economia del treball, sense especulació ni inmmigració. D’altra banda, també ha atacat a quasi bé tots el partits presumptament implicats amb assumptes de corrupció política, on ha senyalat clarament el PSC, CIU o el Partit Popular.
Armengol també ha criticat la gestió de l’administració, i ha acusat a molts dels qui ocupen càrrecs investits pel tripartit de “no ser res més que xupatintes, endollats del tripartit”. La solució a aquest dilema passa per reduir en un 75% els càrrecs de la Generalitat. I seguint en l’àmbit econòmic, dins però la filosofia contrària a la immigració del partit d’Anglada, el vicepresident ha exposat les xifres que suposen per a un ciutadà suportar el manteniment dels immigrants que viuen a Catalunya, i ha evidenciat que no és econòmicament sostenible mantenir aquelles persones que no siguin “de casa”
La proposta d’Armengol es fonamenta en una baixada dels impostos i en les taxes dels ciutadans, i suprimir l’impost de successions. Per acabar el seu discurs, Armengol ha parlat de l’opció de privatitzar TV3, que segons ell mateix, afirma que és un “autèntic pou negre de diners, que durant una legislatura ens consta 6.000 milions d’euros”.
Per tots aquests motius, el vicepresident de Plataforma per Catalunya ha demanat als presents i als de casa el seu recolzament el pròxim 28 de novembre.
Seguidament ha fet acte de presència damunt l’escenari el president del partit Vlaams Belang, Filip Dewinter, que encapçala el moviment de resistència europea en contra la immigració massiva i la islamització d’Europa. El portaveu de Flandes, ha constatat que aquest moviment ha comportat èxits electorals tant a Suècia, com Dinamarca, Àustria, Suïssa, Itàlia, Holanda o Flandes. Davant d’aquest fet, s’ha mostrat conveçut que Plataforma per Catalunya serà un dels partits reveladors a les pròximes eleccions al Parlament, atès que Catalunya; al igual que tots els països d’Europa, necessita un partit que digui en veu alta allò que tothom pensa, que no es mossegui la llengua i que dongui veu als problemes reals dels catalans.
Filip Dewinter també ha defensat que molts dels problemes socials als quals s’enfronta un ciutadà europeu, i alhora, un de català, són conseqüència directa de la immigració massiva i de la societat multicultural. Enfront d’això ens hem d’oposar, segons Dewinter, a la conquesta de la nostra cultura i a la de la nostra llengua, perquè segons el mateix, “l’islam és un autèntic depredador”.
Per això i motius que apuntan quasi bé a un cert racisme, ha fet declaracions extremistes com “la multicultura és una bogeria, nosaltres som solidàris amb els de casa, no amb tothom”.“L’islam no pertany a Europa [...] el que volen és acabar amb l’Europa feble, però no podran.” Afirmacions com aquestes o utilitzant adjectius com “il·legals, criminals i paràsits”, per descriure els immigrants, han denotat un comportament xenòfob en tot el desenvolupament del discurs.
Al final del seu discurs, amb problemes clars de pronunciació catalana degut al seu orígen, exclama enmig de la ovació i l’eufòria dels presents: “Primer els de casa! Catalunya i els catalans”
Acte seguit s’ha mostrat a les pantalles un vídeo rodat a la població de Salt, en el qual es denunciava la situació que vivien els ciutadans d’aquesta zona en relació amb la problemàtica de la immigració. Tan bon punt ha acabat aquest, Heinz-Christian Strache ha començat a pronunciar el seu discurs. Aquest, ha defensat una preservació de la identitat històrica dels tots els pobles. Parla sobre la crisi, conseqüència de la globalització i una situació econòmia insostenible a la que estem expossats degut als errors econòmics comesos els últims anys. Sobre el tema de la immigració és ben clar i directe “No! A qualsevol nova immigració de fora d’Europa”, i referint-se a països com Turquía, declara: “qui no es vulgui adaptar als valors Europeus està fora d’aquí”.
Fomenta la política familiar, i la natalitat. Ha deixat molt clar el sentiment de rebuig vers qualsevol forma política que estigui a favor de la immigració i la seva ferma oposició a l’islamisme. A la fi de la intervenció de Strache, s’ha presentat el vídeo de campanya electoral de PxC, i seguidament Josep Anglada ha pres el relleu de Strache. Una de les principals coses que ha fet ha sigut titllar a Mas, Montilla, Camacho i Puigcercós de traïdors de la pàtria, alhora que s’ha mostrat fart del fenòmen creixent de la corrupció política, fart de veure com la inseguretat ciutadana s’apodera dels carrers d’aquest país i ha convidat als invasors a marxar, pràcticament cridant i engolit pels crits i els aplaudiments del públic: “ Que s’envagin, no els volem a casa nostra. Que s’envagin!”
D’altra banda també ha parlat del seu absolut compromís amb la gent de Catalunya, compromís que compliran “fins les últimes conseqüències, amb el cap ben alt i les mans ben netes”. Anglada ha seguit alimentant els discursos dels seus companys en contra de la immigració i de la corrupció política. El líder de Plataforma per Catalunya ha instat als presents que el 28 de novembre tots tenim una responsabilitat històrica de “tornar a casa seva al senyor Montilla”, tenim la responsabilitat històrica de passar factura al partit de Joan Puigcercós; la responsabilitat històrica de respondre moralment als qui han fet de la mentida ls seva estratègia política, com Alícia Sánchez Camacho, a la qual ha acusat de “ passar-se més hores als salons de bellesa que preocupant-se per Catalunya” i de “pocavergonya” i “impostora”, “que es dedica a crear jocs contra la immigració”. al igual que ha criticat l’actitud del PP, la qual ha considerat que sempre va en contra dels interessos catalans. Segon Anglada, el 28N és el dia de l’esperança, la fi d’una classe política decadent que el millor que ha sapigut fer és enriquir-se a costa dels seus ciutadants.
Anglada ha finalitzat l’acte tornat a les repercussions que tindrà el seu partit en la gestió de la immigració, sentenciant “primer som els de casa. I serà així perquè la nostra gent i Catalunya s’ho mereix, i podeu comptar amb nosaltres per tirar endavant aquest projecte”.
El públic s’ha mostrat en tota l’estona fidel a la protesta en contra la immigració, fet que s’ha traduït en nombroses pancartes amb mesquites ratllades, en repetits crits en contra del col·lectiu immigrant, i crits “d’Anglada President".
