Seguiment mediàtic de la campanya a través dels mitjans

Pel que fa a la resta de mitjans informatius com la ràdio, la televisió, o la premsa; cal destacar que el seu rol dins la campanya electoral resulta imprescindible, cosa que els diferents partits saben i els utilitzen per tal de fer arribar les seves propostes a tots els ciutadans. De fet, la presència dels mitjans en un acte o les connexions en directe són un dels moments aprofitats pels partits per mencionar les declaracions més significatives o rellevants, per tal que l'audiència que no està present a l'acte pugui veure desde casa seva la idea fonamental de cada partit. Per tant molts cops, la presència dels mitjans, sobretot la televisió, condiciona el discurs dels líders.

Però pel que fa al seguiment mediàtic d'aquestes fonts d'informació, en aquesta publicació volem destacar el paper de la televisió com un dels medis més condicionats per la normativa que prohibeix que les notícies siguin estructurades segons criteris periodístics. Només cal que ens fixem en cada un dels telenotícies oferts per TV3, en el qual els presentadors exposen la seva negativa a aquesta llei que els obliga a estructurar les notícies referents a cada partit segons un temps determinat, que ve donat proporcionalment al número d'escons obtinguts en les passades eleccions. Els periodistes consideren que aquesta normativa no garanteix que les notícies puguin ser explicades d'acord amb el seu grau d'importància, atès que estan condicionats pel factor d'un temps prèviament estipulat. D'aquest manera, cap la possibilitat que un partit que va obtenir molta representació en les passades eleccions, no tingui cap informació rellevant del dia, i malgrat això se l'hi ha d'otorgar un temps que no correspon amb la importància de la notícia, i viceversa.  Per tant, malgrat la televisió és un dels medis més dinàmics i de més repercussió social, està molt limitat en quant a llibertat de difusió.

El temps otorgat al partit de Joan Puigcercós correspon a 3 minuts i 1 segon. Aquest temps ha de ser respectat escrupulosament pels mitjans, els quals han d'ajustar la realitat informativa a aquest temps.

Malgrat aquesta problemàtica, tal i com ja hem dit, la televisió és un dels mitjans de comunicació amb més influència sobre la ciutadania, inclús per sobre la premsa i la ràdio. A més a més, apart dels telenotícies que, a diàri, ens informen de les darreres propostes i declaracions dels partits i dels actes als quals han assistit, també trobem que la cadena catalana ha ofert molta varietat en aquest àmbit, produïnt programes que han acostat la realitat de cada partit encara més. Aquest és el cas de les diferentes entrevistes personals que s'han realitzat a través de programes com l'Àgora de TV3, o el debat dirigit per Josep Cuní. Aquestes propostes de la cadena catalana han fet que les propostes i els candidats resultin més pròxims a la resta dels ciutadans, i que puguin conèixer de primera mà les seves propostes i declaracions sense la necessitat d'acudir als mítings. Per tant, considerem que aquest format és molt encertat, atès que és molt més dinàmic que no pas un telenotícies, que a més d'estar molt condicionat, només apel·la la l'actualitat més destacada. En canvi, programes de l'estil dels matins de TV3, Àgora, o els debats aporten molta més informació dels candidats, fet que pot animar als ciutadans a comprometre's més amb la política.   

El principals temes que es tracten, tal i com ja hem dit, són l'actualitat més immediata referida a les darreres delcaracions, als resultats de les enquestes o la reproducció dels mítings; debats en els quals es pot diferenciar molt be les diferentes tendències polítiques dels participants i que ofereixen un ventall molt ampli al votant, i la capacitat d'exposar les seves propostes i idees per part dels candidats.

Les entrevistes també són un altre model per apropar la figura dels candidats a la ciutadania. Totes aquestes covertures especials que s'ha produït al llarg d'aquests dies han optat per la objectivitat com a característica principal, en tant que no s'han mostrat mai partidàris ni d'una força política o d'una altre. De fet, si no fós així la informació podria ser manipulada i determinada per la tendència política de l'informador. Per tant, la forma d'aquesta convertura per televisió ha estat neutre, sense posar ènfasi en un partit o altre. Malgrat aquesta objectivitat, cal destacar que la televisió només ha fet ressó dels partits parlamentàris i dels que es preveuen que poden ser sorpresa demà. D'altres partits minoritàris, com ara Reagrupament, Plataforma per Catalunya o Solidaritat Catalana, han tingut molt poca, casi nul·la, difusió a través dels mitjans. La normativa que impedeix als periodistes tractar la informació electoral segons criteris periodístics és també la responsable que aquests partits no tinguin representació als mitjans. Per tant la forma d'aquest seguiment mediàtic a través de la televisió adopta una forma objectiva per part dels informadors, però molt condicionada per aquesta llei. Nosaltres també considerem que aquesta normativa no és objectiva ni és realista, atès que deixa a la sombra a d'altres partits que poden obtenir resultats demà. A més a més impedeix que l'actualitat sigui tracatda segons la seva importància. Ens sumem doncs, a la reivindicació que fan els mitjans per aconseguir la llibertat de tractar la informació segons la importància de la notícia.

Pel que fa al tractament de la campanya en la resta de cadenes d'àmbit nacional, cal destacar que malgrat fan referència de l'actualitat elctoral del país, no s'ha dedicat cap espai al seguiment de la campanya. Aquest fet és força comprensible, atenent que és poc probable que cap candidat a la Presidència de Catalunya dediqui part del seu temps de la campanya a participar en programes de parla castellana. A més a més, també és molt probable que més enllà dels ciutadans de Catalunya que observen aquestes cadenes, com ara TVE, Antena 3, Telecinco, o Cuatro; a la resta d'Espanya aquest tipus de programes tindria segurament poca implantació i seguiment.